Tasca 12: Herència biològica

Cada persona és única, tant en la forma de ser, com en la forma de pensar, la forma d'actuar, el físic...
En aquesta tasca "demostraré" que el físic d'una persona ve en certa manera heretat biològicament dels pares.
Analitzaré exemples presents en la meva família.

Creixement d'un dit petit de més: 
Aquesta característica ve de part de la meva àvia paterna. Casualment, a ella no li va aparèixer, però al meu pare i al meu oncle si i els van tindre que operar i treure. A mi i a la meva germana ens a quedat una petita marca. El caràcter en la meva àvia va ser recessiu. Amb el meu pare i el meu oncle ha sigut dominant, i amb mi i la meva germana ha sigut dominant també, però d'alguna manera només ens ha quedat una marca.

La meva marca

Marca de l'operació per a treure el dit del meu pare

Marca de l'operació per a treure el dit del meu oncle

 Dit anular més llarg que el dit índex:
Aquesta característica ve de part del meu pare i la meva mare, per tant el caràcter és codominant.

Mà de la meva mare

Mà de la meva germana

Mà del meu pare

La meva mà

Hiperextensibilidad del dit polze:

Aquesta característica és present en la família paterna del meu pare, i porta caràcter dominant.

Mà del meu oncle

Mà del meu pare

La meva mà

Tasca 10.3: La sang

El grup sanguini és una classificació de la sang amb les característiques presents o no a la superfície de les cèl·lules de la sang i el sèrum de la sang.

-Quin és el teu grup sanguini? De qui pots rebre i a qui pots donar sang?

El meu grup sanguini és l' O+, un dels més freqüents. Un 36 % de la població Espanyola pertany a aquest grup. En el meu cas puc rebre sang O+ i O-, i puc donar sang a tots els grups sanguinis sempre que tinguin Rh+.

-Has fet algun cim? Si és així quin ha estat i quina és la seva altitud.

Sí, he pujat bastants, com per exemple, el Tossal de la Baltasana, a Prades, amb uns 1200 metres aproximadament. La he pujat a peu i amb bici.

Tossal de la Baltasana

-Mira't la pressió sanguínea i escriu al blog els paràmetres que has obtingut.

Sistòlica: 128 mmHg     Diastòlica: 83 mmHg

Tasca 10.2: L'anàlisi de fluids

A continuació realitzarem l'anàlisi d'una analítica de sang.

Exemple anàlisi de sang d'un cadàver

Aquesta analítica està feta a la sang d'un cadàver en una autòpsia. S'ha realitzat per a determinar les causes de la mort i per a comprovar que no ha estat assassinat amb cap mena de verí.

La sang del cadàver té tots els nivells de la part d'hematologia correctes, dintre dels marges.

No obstant, a la part de bioquímica sèrica trobem que el nivell de glucosa és molt més elevat que el marge establert. Segons el marge, hi podria haver de 76 mg/dL a 110 mg/dL de glucosa, en canvi la sang del cadàver mostra 291 mg/dL de glucosa. Podria ser que el cadàver tingués diabetis, i fins i tot por haver mort a causa de hiperglucèmia. La resta de valors els té correctes, dintre dels marges.

Tasca 10.1: Imatges mèdiques

Gràcies a les noves tecnologies els metges poden realitzar la seva feina d'una manera més senzilla i molt més precisa.
L'exploració anatòmica tracta de situar, delimitar i descriure l'organització interna del cos humà.
L'exploració funcional detecta anomalies de funcionament del cos o anomalies fisiològiques.
A continuació, fotografies d'alguns instruments per a realitzar exploracions anatòmiques i
funcionals.

Exploració anatòmica i instruments

Pet-TAC

Estetoscopi

Mirall frontal

Abaixallengües

Otoscopi

Tensímetre

Oftalmoscopi

Exemple exploració anatòmica

Exploració funcional

Espirometria amb màquina

Exploració funcional del sistema nerviós.

Màquina per a exploració funcional de l'ull

Tasca 10: Visita al metge

Cada cop que anem al metge, es realitza un document anomenat història clínica. Aquest document està format per l'anamnesi, l'exploració, el diagnòstic, el pronòstic i la indicació terapèutica.

-Anamnesi: La paraula anamnesi prové del terme grec ἀνάμνησις, que vol dir record. És el procés que realitza el metge quan recopila tota la informació que proporciona el pacient. Per exemple, es quan un pacient va al metge i li diu que té molta tos, i li costa respirar.

-Exploració: la exploració física o examen físic és el conjunt de procediments que realitza el metge al pacient, basant-se en l'anamnesi. En el pacient anterior, el metge procedirà a explorar el sistema respiratori.

Exploració mèdica

-Diagnòstic: Un cop el metge ha realitzat l'exploració, realitza el diagnòstic, en el qual identifica la malaltia que té el pacient. En el pacient anterior, el metge li diagnostica una bronquitis.

-Pronòstic: són el conjunt de dades que posseeix la ciència mèdica sobre la probabilitat de que passin determinades situacions en el transcurs del temps de la malaltia. Es pot expressar de forma qualitativa o quantitativa. En el cas del pacient anterior, el metge li diria: Vostè té una bronquitis lleu.

-Indicació terapèutica: és quan el metge li diu al pacient el tractament que ha de realitzar per a curar la malaltia, tant pot ser un tractament amb medicaments, o una operació... Al pacient anterior, li receptaria un antibiòtic específic, una aspirina per alleujar el malestar, i altres medicaments per ajudar a respirar millor, com un inhalador.

Inhaladors per a la bronquitis

Exemple d'una visita mèdica:

Tasca 9: Virus i Vacunes

-Què és un virus?

La paraula virus prové del llatí, i vol dir toxina/verí. Un virus és un agent infecciós que només és capaç de reproduir-se mitjançant les cèl·lules d'un ésser viu. Els virus no són considerats éssers vius, ja que no creixen, no es reprodueixen, no s'alimenten, no es mouen i no tenen sensacions, però si que tenen la capacitat de mutar. Estan formats per una unitat d'ADN (que els serveix per a que la cèl·lula infectada fabriqui més partícules idèntiques), un embolcall, i una sèrie de proteïnes sobre l'embolcall (tenen la funció de traspassar les barreres de les cèl·lules i arribar al centre de la cèl·lula per infectar-les, són com una espècie de clau).

Virus de la grip

-Què són les vacunes?

Són un preparat d'antigens que un cop dins de l'organisme provoca una sèrie d'anticossos que serveixen de protecció contra un determinat virus. L'organisme genera una "memòria immunitària" que produeix la defensa contra el virus atacant.

-Quines vacunes s'han de posar?

2 mesos: Diftèria, Tètanus, Tos ferina, Poliomielitis, Haemophilus influenzae tipus B, Hepatitis B, Malaltia Meningocòccia tipus C.

4 mesos: Diftèria, Tètanus, Tos ferina, Poliomielitis, Haemophilus influenzae tipus B, Hepatitis B.

6 mesos:Diftèria, Tètanus, Tos ferina, Poliomielitis, Haemophilus influenzae tipus B, Hepatitis B, Malaltia Meningocòccia tipus C.

12 mesos: Xarampió, Rubèola, Parotiditis.

15 mesos: Malaltia Meningocòccia tipus C.

18 mesos: Diftèria, Tètanus, Tos ferina, Poliomielitis, Haemophilus influenzae tipus B.

4 anys: Xarampió, Rubèola, Parotiditis.

4-6 anys: Diftèria, Tètanus, Tos ferina.

12 anys: Hepatitis, Varicel·la (només si no s'ha rebut anteriorment i no s'ha passat la malaltia) i el Virus del Papiloma humà VPH (només a les noies).

14-16 anys: Diftèria, Tètanus.

40 anys: Diftèria, Tètanus.

65 anys: Diftèria, Tètanus.

Calendari català de vacunació. Cada vacuna serveix per a lluitar contra el virus amb el nom de la vacuna. Jo porto posades totes aquestes vacunes fins als 16 anys.

Tasca 8: Alimentació i sostenibilitat

L'alimentació en diferents països:

1-2.Presenta les diferents famílies. Com és l’alimentació d’aquestes famílies? Quins són els seus àpats preferits? Anota els detalls de la seva vida quotidiana relacionats amb l'alimentació i l’exercici físic.

Família Cabanya (Filipines)

Familia Cabanya amb menjar per una setmana

Alimentació: Aparentment, la família filipina té una alimentació apropiada. Mengen equilibradament segons la piràmide alimentària, ja que mengen majoritàriament pa, cereals i els seus derivats, i també mengen una bona quantitat de fruites i verdures, i carn i peix. Però si fiquem més atenció, ens donem compte que quasi no mengen productes lactis, i només poden beure aigua de l'aixeta, de 2 a 6 de la matinada. Tenen el refrigerador espatllat i per tant no poden conservar aliments,  i això pot provocar que els aliments es facin malbé. El més preocupant de tot, és que només compren uns 45 kg d'aliments a la setmana,  i la família és composta per 6 adults i dos infants. Això vol dir que hi ha una mancança d'aliments notable.

Els àpats preferits de la família són el sinigang i la d'una casa de fideus específica. Només realitzen excercici físic quan es desplacen a peu d'un lloc a un altre, o quan van a comprar el menjar, ja que el mercat més barat és una mica lluny.

Informació extreta de http://www.etseq.urv.es/APQUA/alimentacionysostenibilidad/es/activity-1-3-philippines.html

 Família Le Moine (frança)

Família Le Moine amb menjar per una setmana

Alimentació: La família Le Moine té una alimentació correcta, potser una mica excessiva en els refrescs i els dolços.

Els àpats preferits de la família són els vegetals frescos, el menjar tailandès i la pasta carbonara.

Només una de les filles complementa la seva dieta amb l'esport (fa dansa).

Informació extreta de 
http://www.etseq.urv.es/APQUA/alimentacionysostenibilidad/es/activity-1-3-france.html

Família

 Natomo (Mali)

Família Natomo amb menjar per una setmana

Alimentació: A simple vista s'observa una gran manca d'aliments. La família està completament desnodrida, ja que no tenen prou aliment de cap mena.
La família no té cap àpat preferit en concret, i fan l'activitat física necessària per a superar el dia.

Informació extreta de 
http://www.etseq.urv.es/APQUA/alimentacionysostenibilidad/es/activity-1-3-mali.html

Família Batsuuri (Mongolia)

Família Batsuuri amb alimentació per una setmana

Alimentació: L'alimentació de la família està força bé, però hi manca una mica de peix, i sobren tants pastissos.
No parla sobre les preferències de la família ni de l'activitat física.
Informació extreta de http://www.etseq.urv.es/APQUA/alimentacionysostenibilidad/es/activity-1-3-mongolia.html

Família Revis (EEUU)

Família Revis amb menjar per una setmana

Alimentació: La família Revis menja en excés i no segueix la piràmide alimentària. Mengen una gran quantitat de menjar ràpid i menjar precuinat, i massa condiments, dolços, patates fregides...
Les preferències de la família són els espaguetis, les patates i el pollastre amb sèsam. Realitzen activitat física diària a casa seva.

3. Anota la composició que ha de tenir una dieta perquè es consideri
saludable i equilibrada.

S'ha de beure un mínim de dos litres diaris d'aigua. La base de la dieta, que s'ha de consumir diàriament són les fruites, les verdures, el pa, els cereals, els productes làctics, l'oli d'oliva, l'arròs, la pasta... A més a més, s'ha de menjar cada setmana carn, peix blanc i peix blau, ous, llegums... Finalment la dieta es complementa ocasionalment amb dolços, refrescs, llaminadures...

Per a reforçar una bona dieta hem de realitzar un mínim de 30 minuts d'activitat física diària, i practicar setmanalment qualsevol esport.

4. A quina família dels cinc països analitzats creus que s’assembla més la teva? Anota les semblances i les diferències entre la teva família i la del país escollit.

Crec que la família francesa és la més semblant a la meva, ja que les dues seguim la dieta mediterrània, amb alguna variant. La meva família menja una mica més de carn i peix, i personalment realitzo molta més activitat física.